COMIAT. FINS AVIAT!

Fent una ullada al que ha estat tot el curs veig com el que al principi em pareixia impossible de realitzar, finalment ha estat fet i acabat.

En un primer moment no sabia ben be on encaixar, ja que al ser alumna SICUE no coneixia a ningú que no fos la meva companya de la Universitat de València (alumna SICUE també). Gràcies a l’ajuda de la professora i de les diferents companyes de classe vaig trobar un grup per realitzar el projecte d’innovació.

Aquest al principi el veia molt costos i, tot i ser així, poc a poc ha estat formant-se fins acabar sent una bona experiència.

En general dic que ha estat una bona experiència perquè he conegut conceptes i adquirit aprenentatges que eren totalment nous per a mi, i he reforçat d’altres que ja tenia una idea prèvia; tant pel que fa al treball com en l’assignatura en general.

Per aquest motiu m’emporte una bona sensació de la tasca realitzada i dels vincles que hem format.

Disseny i avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge. 

Aitana Perelló Mas.

REFLEXIÓ EXPOSICIONS

En primer lloc m’agradaria parlar de l’exposició d’un grup amb molta imaginació. El seu treball de innovació va estar realitzat a una biblioteca, on després de realitzar diferents tasques i tècniques per tal de veure les diferents necessitats que tenia, elles i ell proposaren la realització d’un taller de teatre, per tal de reforçar vincles entre les persones que hi anaven.

El que més em va agradar va ser l’exposició perquè utilitzaren la seva innovació per tal d’explicar-nos com van realitzar tot el treball. Mitjançant l’obra teatral que havien preparat ens explicaren a tota la classe com va ser la seva trajectòria.

Pense que, tot i les rialles de la que va fer de locutora, es va entendre molt be el que volien transmetre, i a més crec que la feina de rimar tot el que volien explicar té un gran valor.

En segon lloc vull nomenar l’exposició de les noies del parc de boles. Per una banda em va sorprendre el lloc que varen escollir, ja que jo sols sabia que allà estan els diferents matalassets amb les piscines de boles i poc més. Amb aquesta explicació em vaig adonar que es realitzen moltes més activitats, sempre respectant el punt fort que té el parc de boles. Per altra banda, em va parèixer interessant la que van realitzar, ja que gràcies a ella ens van fer reflexionar a tota la classe sobre com podrien evolucionar aquests parcs.

Una de les actuacions que ja s’està duent a terme és la incorporació de les tecnologies. Un exemple clar són els tobogans interactius, dels quals vaig parlar en una altra entrada al blog. Crec que aquesta iniciativa és positiva, ja que podem fer un bon us de les tecnologies i així fer que l’estància al parc tingui un transfons educatiu, ja que crec que per mig del joc menuts i grans aprenen molt.

EXPOSICIÓ GRUPAL

Pel que fa a l’exposició i realització del treball del meu grup he de dir que estic satisfeta amb la tasca. En general crec que hem fet un bon treball d’investigació i innovació.

En primer moment ens vam tindre que enfrontar a diferents obstacles, ja que dues associacions en un primer estaven d’acord en deixar-nos entrar i ajudar-nos en la tasca, però finalment no va estar així. Pense que davant aquesta situació actuàrem correctament, ja que seguirem buscant altres associacions de caràcter similar per dur a terme el treball.

Cal dir que cap de les membres del grup tenia coneixements sobre el teatre terapèutic, el tema del treball, per aquest motiu ha estat tot un descobriment.

Personalment he pogut descobrir una altra forma de descobrir-se a u mateix, ajudant a superar situacions difícils que u es pot trobar al llarg de la seva vida.

A l’exposició, tot i tindre algun que altre problema amb el so, crec que va estar bastant be. En primer lloc explicarem com vam arribar a Gestual, en segon lloc quina ha estat la nostra proposta de innovació, i en tercer lloc representàrem dues dinàmiques per explicar algunes activitats de teatre terapèutic.

La primera dinàmica tractava de llençar a l’aire dos daus; en aquests hi havia diferents imatges i tenies que representar les dues que et sortiren, realitzant així una història des de zero amb dues persones. La segona era una activitat més reflexiva perquè es tractava de que, mitjançant una careta de iaio i iaia, pensares i explicares com et veuries tu quan fossis gran. Aquesta va estar molt divertida gràcies a la participació de dos dels companys de classe.

Per últim cal dir que gràcies a l’exposició davant la classe ens adonarem que calia clarificar amb quins mitjans materials i humans es realitzaria el treball a Mèxic i altres països allunyats geogràficament.

En general pense que el treball ha adquirit el valor i resultat que volíem donar-li, i per això estic ben contenta.

- Aquí us adjunte una foto de la segona dinàmica.