INNOVACIÓ EDUCATIVA I TIC

Les societats evolucionen i amb elles la  forma de desenvolupar-se.

En aquest context hem pogut assistir a una gran evolució dels mitjans de comunicació. Un exemple ben clar el trobem en els telèfons mòbils, ja que en un primer moment estaven dissenyats per, exclusivament, telefonar, mentre que a avui dia s’utilitza més be per a tot.

Les noves tecnologies no sols afecten als aparells electrònics de comunicació, sinó que formen part de l’educació, l’ensenyament, de la construcció, de la forma en la que treballem, etc; es a dir, la tecnologia afecta a molts aspectes de la vida diària de les persones.

Arribats a aquest punt podem distingir entre tres diferents tipus de cultura, segons han anat passant els anys:

-          -La cultura oral: en aquest tipus es fan valorar habilitats com la memòria, ja que el que importa i es té en compte és el que es recorda.

-         - La cultura escrita: ací destaca la coherència o la lògica, per tal de poder fer una correcta redacció.

-         - La cultura dels mitjans de masses: en aquest cas se li dona més importància a la relació entre les persones.

En aquest moment, des del meu parèixer, estem en molta bona part dins la cultura dels mitjans de masses, ja que a banda de ser necessària la relació entre les persones, són més que presents els mitjans de comunicació i informació a les nostres vides.

Aquesta forta presència fa que aparegui un concepte nou anomenat “INFOXICACIÓ”. El que significa és que estem sotmesos a una sobreexposició d’informació, tenim al nostre alcans molts materials amb un sol “clik”.

Si vivim immersos en les noves tecnologies, cal preguntar-se i reflexionar sobre una qüestió de gran importància. Què s’ha produït primer, els canvis en la tecnologia o els canvis en la societat?

Des del meu punt de vista crec que un canvi porta implícit l’altre. És a dir, crec que els avanços en la tecnologia i els mitjans de comunicació han ajudat a que la societat evolucioni i canvie la forma de vida dels ciutadans i ciutadanes; per tant un procés porta a l’altre, van junts de la ma, seguint el mateix camí.

Per anar acabant, m’agradaria comentar les dues visions que té César Coll de la tecnologia en el context educatiu.

Coll diu que per una banda trobem les eines per aprendre, i per altra banda els continguts a aprendre. Aquesta doble funció és la que li atribueix en educació, ja que afirma que no se li pot donar l’esquena a les tecnologies en aquet context. És així ja que, sense les tecnologies de la informació i la comunicació no es dona l’educació. Les pissarres digitals, els documentals, vídeos, llibres electrònics, ordinadors, etc, són ben presents i necessàries per fer de l’aprenentatge una gran formació i experiència, a més de que poden aportar molta rapidesa i gran quantitats d’informació de diferents fonts.

Per acabar adjunto algunes fotos que mostren l’evolució de les TIC.

PASSAT, PRESENT I FUTUR

El pas del temps ens ha pogut mostrar diferents etapes pel que fa a l’educació. Per fer una distinció clara podem pensar en l’educació que han rebut els nostres pares i mares, nosaltres mateixes i l’educació que rebran els nostres fills i filles.

Canvien els temps i canvia la societat. En conseqüència ha de canviar allò que la fa viva, i és l’educació.

Els factors condicionants en són molts: l’època en la que vius, el sistema educatiu del moment, la societat en la que estàs, etc.

En primer lloc, pel que fa a l’educació dels nostres pares i mares podem veure que, com be ens han contat, varen assistir a classes segregades amb educació diferent per a nens i per a nenes. A més de diferenciar en aquest aspecte, les aules i la manera en donar les classes era purament magistral, on el professor donava el seu discurs i els alumnes havien d’escoltar-lo sense donar gairebé la seva opinió.

Per sort, en segon lloc, l’educació que hem rebut nosaltres ha evolucionat, donant pas a una educació més col·laborativa. Nens i nenes són iguals, coexistint a l’aula i interactuant amb el professor, podent preguntar dubtes i donar la seva opinió. Cal dir que són presents les classes magistrals, si, però amb certa presencia de l’alumnat. A banda de les classes, es realitzen sortides per complementar l’aprenentatge i fomentar les relacions socials entre els alumnes.

Aquests “nous” aspectes fan que l’educació sigui més significativa i que els nens i nenes puguin aprendre pel seu propi peu, anant sempre recolzats per la figura del professor/a.

Per últim i en tercer lloc, trobem l’educació que en un futur rebran els nostres fills i filles.

Des del meu punt de vista m’agradaria que aquests reberen una educació purament participativa i pràctica; que no es quedés en la teoria de la classe, sinó que treballaren per projectes, en grups, col·laborant majors amb menuts, per què és així quan u s’enriqueix de tot el que l’envolta.

Pot ser al haver anat a un CRA tota la meva escolaritat d’infantil i primària em fa creure que treballar en grups reduïts i de diferents edats és una molt bona metodologia; però com a pedagoga, realitzant les pràctiques en aquet mateix centre ho he pogut corroborar. Des del meu punt de vista en aquet tipus de centres les relacions són molt més properes, tots els nens i nenes treballen els materials amb molta profunditat, sempre recolzant-se amb els companys i convivint amb alumnes de diferents cursos.

Per acabar adjunte algunes fotografies de l'aula d'infantil del CRA:

FACTORS QUE INFLUEIXEN A LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ

Com a futurs pedagogs/es crec que és molt important saber en tot moment en quina situació està l’educació del nostre sistema educatiu i el d’altres països. Per aquest motiu em va semblar ben interessant tractar-lo a classe.

Per tractar aquest tema varem visualitzar el vídeo “Notes d’educació”, el qual mostra la comparativa entre el sistemes educatius de Finlàndia, Nova York i Catalunya. Cada sistema prioritza en un aspecte diferent la seva educació; per un costat, Finlàndia para més atenció a l’opinió de l’alumnat i la seva participació en els processos de decisió del centre, donant-los veu, i per altre costat vegem Nova York, que para més atenció al desenvolupament de la direcció dels centres, realitzant cursos de formació pel professorat que té interès en ser director/a en un futur.

El vídeo mostrava simultàniament les tres situacions educatives, mostrant les opinions de famílies i experts de Catalunya. Aquests mostraven el seu acord en el sistemes educatius estrangers i trobaven que gaudien de certa riquesa en el seu pla, cosa que a Espanya no passa.

A banda del vídeo també tractarem el text “Diez factores para una educación de calidad para todos en el siglo XXI”. En aquest l’autora planteja deu factors que poden influir i millorar l’educació en qualsevol situació. Els factors són: convicció, estima i autoestima dels implicats; currículum en tots els nivells; fortalesa ètica i professional dels mestres; materials educatius; pertinència personal i social; pluralitat de les didàctiques; capacitat de conducció dels directors; treball en equip; aliança escola- agents; i els mínims materials.

Per tal d’entendre i relacionar els factors amb els aspectes del vídeo, tots els alumnes els comentarem a classe i poguérem observar  que apareixien d’una forma o altra en el discurs dels sistemes educatius, ja siga com a aspectes positius formant part de l’educació dels nens i nenes, o com aspectes negatius, es a dir, nomenant-se en la teoria però no a la pràctica.

Aquests materials m’han servit per reflexionar sobre el sistema educatiu que tenim i el que podríem tindre. Els factors del text són fonamentals per millorar l’educació catalana, parant atenció a la formació dels docents, al que volen els xiquets i xiquetes, i a allò que siga el millor per a la formació de tots i totes els alumnes.

Crec que cal parar molta més atenció a les necessitats de l’alumnat que no pas als resultats de les diferents proves comparatives, creant rangs per qualificar cada sistema educatiu en un adjectiu, i deixant de banda el més important que és el desenvolupament dels nens i nenes.

Si es dugueren a terme els canvis pertinents docents i alumnes estarien molt més preparats per realitzar la seva feina, gaudint d’una educació de qualitat que permeta llibertat per aprendre i explorar.

Per finalitzar adjunto el vídeo visualitzat a classe.