Les societats evolucionen i amb elles la forma de desenvolupar-se.
En aquest context hem pogut assistir a una
gran evolució dels mitjans de comunicació. Un exemple ben clar el trobem en els
telèfons mòbils, ja que en un primer moment estaven dissenyats per,
exclusivament, telefonar, mentre que a avui dia s’utilitza més be per a tot.
Les noves tecnologies no sols afecten als
aparells electrònics de comunicació, sinó que formen part de l’educació, l’ensenyament,
de la construcció, de la forma en la que treballem, etc; es a dir, la
tecnologia afecta a molts aspectes de la vida diària de les persones.
Arribats a aquest punt podem distingir entre
tres diferents tipus de cultura, segons han anat passant els anys:
- -La cultura oral: en aquest tipus
es fan valorar habilitats com la memòria, ja que el que importa i es té en
compte és el que es recorda.
- - La cultura escrita: ací destaca la
coherència o la lògica, per tal de poder fer una correcta redacció.
- - La cultura dels mitjans de masses:
en aquest cas se li dona més importància a la relació entre les persones.
En aquest moment, des del meu parèixer, estem en molta bona part dins
la cultura dels mitjans de masses, ja que a banda de ser necessària la relació
entre les persones, són més que presents els mitjans de comunicació i
informació a les nostres vides.
Aquesta forta presència fa que aparegui un
concepte nou anomenat “INFOXICACIÓ”. El que significa és que estem sotmesos a
una sobreexposició d’informació, tenim al nostre alcans molts materials amb un
sol “clik”.
Si vivim immersos en les noves tecnologies, cal preguntar-se i reflexionar
sobre una qüestió de gran importància. Què s’ha produït primer, els canvis en
la tecnologia o els canvis en la societat?
Des del meu punt de vista crec que un canvi
porta implícit l’altre. És a dir, crec que els avanços en la tecnologia i els
mitjans de comunicació han ajudat a que la societat evolucioni i canvie la
forma de vida dels ciutadans i ciutadanes; per tant un procés porta a l’altre,
van junts de la ma, seguint el mateix camí.
Per anar acabant, m’agradaria comentar les dues visions que té César Coll
de la tecnologia en el context educatiu.
Coll diu que per una banda trobem les eines
per aprendre, i per altra banda els continguts a aprendre. Aquesta doble funció
és la que li atribueix en educació, ja que afirma que no se li pot donar l’esquena
a les tecnologies en aquet context. És així ja que, sense les tecnologies de la
informació i la comunicació no es dona l’educació. Les pissarres digitals, els
documentals, vídeos, llibres electrònics, ordinadors, etc, són ben presents i
necessàries per fer de l’aprenentatge una gran formació i experiència, a més de
que poden aportar molta rapidesa i gran quantitats d’informació de diferents
fonts.
Per acabar adjunto algunes fotos que mostren l’evolució
de les TIC.
