lunes, 28 de diciembre de 2015

COMIAT. FINS AVIAT!

Fent una ullada al que ha estat tot el curs veig com el que al principi em pareixia impossible de realitzar, finalment ha estat fet i acabat.

En un primer moment no sabia ben be on encaixar, ja que al ser alumna SICUE no coneixia a ningú que no fos la meva companya de la Universitat de València (alumna SICUE també). Gràcies a l’ajuda de la professora i de les diferents companyes de classe vaig trobar un grup per realitzar el projecte d’innovació.
Aquest al principi el veia molt costos i, tot i ser així, poc a poc ha estat formant-se fins acabar sent una bona experiència.

En general dic que ha estat una bona experiència perquè he conegut conceptes i adquirit aprenentatges que eren totalment nous per a mi, i he reforçat d’altres que ja tenia una idea prèvia; tant pel que fa al treball com en l’assignatura en general.
Per aquest motiu m’emporte una bona sensació de la tasca realitzada i dels vincles que hem format.



Disseny i avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge. 
Aitana Perelló Mas.

REFLEXIÓ EXPOSICIONS

En primer lloc m’agradaria parlar de l’exposició d’un grup amb molta imaginació. El seu treball de innovació va estar realitzat a una biblioteca, on després de realitzar diferents tasques i tècniques per tal de veure les diferents necessitats que tenia, elles i ell proposaren la realització d’un taller de teatre, per tal de reforçar vincles entre les persones que hi anaven.

El que més em va agradar va ser l’exposició perquè utilitzaren la seva innovació per tal d’explicar-nos com van realitzar tot el treball. Mitjançant l’obra teatral que havien preparat ens explicaren a tota la classe com va ser la seva trajectòria.

Pense que, tot i les rialles de la que va fer de locutora, es va entendre molt be el que volien transmetre, i a més crec que la feina de rimar tot el que volien explicar té un gran valor.



En segon lloc vull nomenar l’exposició de les noies del parc de boles. Per una banda em va sorprendre el lloc que varen escollir, ja que jo sols sabia que allà estan els diferents matalassets amb les piscines de boles i poc més. Amb aquesta explicació em vaig adonar que es realitzen moltes més activitats, sempre respectant el punt fort que té el parc de boles. Per altra banda, em va parèixer interessant la que van realitzar, ja que gràcies a ella ens van fer reflexionar a tota la classe sobre com podrien evolucionar aquests parcs.


Una de les actuacions que ja s’està duent a terme és la incorporació de les tecnologies. Un exemple clar són els tobogans interactius, dels quals vaig parlar en una altra entrada al blog. Crec que aquesta iniciativa és positiva, ja que podem fer un bon us de les tecnologies i així fer que l’estància al parc tingui un transfons educatiu, ja que crec que per mig del joc menuts i grans aprenen molt.

EXPOSICIÓ GRUPAL

Pel que fa a l’exposició i realització del treball del meu grup he de dir que estic satisfeta amb la tasca. En general crec que hem fet un bon treball d’investigació i innovació.

En primer moment ens vam tindre que enfrontar a diferents obstacles, ja que dues associacions en un primer estaven d’acord en deixar-nos entrar i ajudar-nos en la tasca, però finalment no va estar així. Pense que davant aquesta situació actuàrem correctament, ja que seguirem buscant altres associacions de caràcter similar per dur a terme el treball.

Cal dir que cap de les membres del grup tenia coneixements sobre el teatre terapèutic, el tema del treball, per aquest motiu ha estat tot un descobriment.

Personalment he pogut descobrir una altra forma de descobrir-se a u mateix, ajudant a superar situacions difícils que u es pot trobar al llarg de la seva vida.

A l’exposició, tot i tindre algun que altre problema amb el so, crec que va estar bastant be. En primer lloc explicarem com vam arribar a Gestual, en segon lloc quina ha estat la nostra proposta de innovació, i en tercer lloc representàrem dues dinàmiques per explicar algunes activitats de teatre terapèutic.
La primera dinàmica tractava de llençar a l’aire dos daus; en aquests hi havia diferents imatges i tenies que representar les dues que et sortiren, realitzant així una història des de zero amb dues persones. La segona era una activitat més reflexiva perquè es tractava de que, mitjançant una careta de iaio i iaia, pensares i explicares com et veuries tu quan fossis gran. Aquesta va estar molt divertida gràcies a la participació de dos dels companys de classe.

Per últim cal dir que gràcies a l’exposició davant la classe ens adonarem que calia clarificar amb quins mitjans materials i humans es realitzaria el treball a Mèxic i altres països allunyats geogràficament.


En general pense que el treball ha adquirit el valor i resultat que volíem donar-li, i per això estic ben contenta.


- Aquí us adjunte una foto de la segona dinàmica. 




miércoles, 25 de noviembre de 2015

EL TOBOGAN INTERACTIU

Les TIC estan tan arrelades en la cultura contemporània que nens i joves els han adoptat com a part integral de les seves vides i activitats diàries. Segons estudis de l'Organització Mundial de la Salut això ha comportat una de les causes del sedentarisme en nens i joves europeus, un efecte limitador de la seva activitat física i social, afectant d'aquesta manera la seva salut i desenvolupament present i futur.


Per combatre aquest sedentarisme s’han creat noves tècniques d’interacció personal amb els videojocs per tal que els nens i les nenes juguen utilitzant tot el cos.
Un exemple d’aquesta tècnica és el “tobogan interactiu”. Es tracta d’un tobogan interactiu multiusuari per a nens i nenes. Aquesta infraestructura flexible és la versió augmentada mitjançant ordinador d’un tobogan per a nens que pot aportar situacions novedoses de joc en àrees infantils, així com atendre les problemàtiques actuals dels nens europeus com pot ser l’obesitat, el creixement, la socialització, etc.


Crec que és una opció molt bona per aprendre de manera lúdica i cooperativa, a més de fer exercici a l’hora que els nens/es es diverteixen.


Per acabar ací adjunte unes fotos del tobogan i un video explicatiu on algunes persones expresen com es senten després d'haver jugat.








ROLE-PLAYING

En aquest cas realitzarem un role-playing sobre una situació que es va donar a un institut de forma real. Es tracta del conflicte que es dona en una reunió de professors/es, orientadora i coordinadora per tractar el tema de la formació d’una aula oberta per aquells alumnes que ho necessiten. Les qüestions que havíem de respondre després de representar el role-play varen ser les següents:


1.       Quina solució donaries al problema?

Crec que la millor solució seria fer entendre a tots els membres de la reunió que tots els alumnes mereixen ser atesos i com a docents has de ser responsable de qualsevol persona que passi pel centre. Després d’açò proposaria que l’aula oberta estigués composta per dos professionals, per tal de compartir les tasques i col·laborar amb la formació dels alumnes.


2.       Identificació dels rols, actituds i habilitats de cadascú:

-          Sara: comprensiva, afavoreix la innovació.
-          Sílvia: disruptiva, molt a la defensiva, vol fer la mínima feina possible.
-          Alba: a la defensiva, no deixa que els altres expressen la seva opinió si és contraria a la d’ella.
-          Noemí: es mostra d’acord amb el canvi, no es resisteix.
-          Melani: coordinadora; és la més objectiva i pràctica.


3.       Amb quin rol t’identifiques?


Jo m’identifico amb el rol de la Sara, l’orientadora que és mostra comprensiva amb la situació. Es tracta de mirar pel be dels alumnes que tenen alguns problemes i conductes millorables, i per a això estaria be realitzar aquesta aula oberta on poder treballar amb ells de forma més propera. Sara va intentar fer entendre als altres les necessitats a cobrir. En aquesta situació adopta la postura de mediadora i jo en la mateixa situació crec que hagués actuat de la mateixa forma. 

"HOME". Observar i compendre:

  •      Què? Tema i argument.

Aquesta pel·lícula tracta la sostenibilitat i el medi ambient a la societat actual, on vegem la relació de la natura amb les persones
  •   Per què? Missatge que suggereix: exaltació o crítica de valors personals o socials.

El missatge que suggereix és d’atenció perquè la influència de les persones sobre la natura està sent dolenta. Hem de mantindre la natura perquè la necessitem per viure i realment estem fent el contrari perquè poc a poc estem apoderant-nos d’ella. El que crec que vol aquesta pel·lícula és mostrar a la societat el que els avanços en la humanitat i tot el que comporta per a la natura.

  •  On? Context: ambients, situacions i tipus de societat que descriu.

Vegem des de la natura verge sense poblar fins a les societats actuals massificades. Es parla de la Índia, Àfrica, NY, Las Vegas, l’illa de Pasqua, el desert i els oceans. Com vegem es parla de regions molt diferents del món on es viu de forma totalment distinta, i per tant s’utilitzen els recursos naturals de formes, també, diferents.

  •  Qui? Personatges: rols, valors, situacions a les que s’enfronta.

Podem observar per una banda els humans, fent servir els recursos naturals per desenvolupar-se, evolucionar i transformar als països desenvolupats, i sobre-explotats als països subdesenvolupats; i per altra banda trobem la natura, la qual en la majoria dels seus aspectes està sent afectada per la funció que fem les persones sobre ella. Un exemple clar és el desgel del pol, el qual pel canvi climàtic està fonent-se cada vegada a un ritme més elevat.

  •  Com? Estratègies, situacions, simbolismes que es fan servir.


La situació que mostra és decreixent ja que a mesura que ha anat evolucionant la humanitat, ha anat fent servir i aprofitant-se dels recursos naturals; el problema està en que no es tracta aquest gran recurs amb la cura que necessita i es mereix. El que es vol fer veure és que hem de cuidar d’allò que tenim perquè són recursos naturals finits, que algun dia no podrem fer servir pel excessiu o mal ús que ha tingut durant tant anys. 

miércoles, 11 de noviembre de 2015

EL EFECTO LUNA DE MIEL

Conec aquest llibre gràcies a la conferència del professor Saturirno. Em va cridar bastant l’atenció i per aquest motiu vaig decidir buscar més informació.

L’autor d’aquest llibre és Bruce H. Lipton. Es tracta d’un biòleg cel·lular estaunidenc, considerat una de les principals i més controvertides veus en la nova biologia.

El llibre explica com ens enamorem i com perdem l’amor una vegada que passa “el efecto luna de miel”. El que fa Lipton és proporcionar-nos una explicació clara de com podem modificar la nostra programació subconscient i transformar els nostres patrons més bàsics a fi de conseguir l’efecte en totes les nostres relacions. Aquest autor recorre a la biologia cel·lular, l’estudi dels gasos nobles i la paternitat conscient (entre altres coses) per fonamentar els seus punts de vista, però ho fa amb una despreocupada senzillesa que resulta al mateix temps alegre i profunda en les seves implicacions.



Segons he pogut llegir aquest és un llibre que pot ajudar-te i que transmet molt. De segur que les meves lectures i recerques no es queden en informació simple i resums, hauré de passar a la lectura d’aquest gran llibre!

Per últim ací baix adjunte una foto de l'autor i altra del llibre.





CORREGIM ELS ERRORS

Sempre m’han dit que dels errors s’aprèn però mai m’han arribat a explicar com es poden combatre, fins ara.


En la conferència poguérem tractar aquest tema i la veritat és que em va parèixer bastant interessant.
Varem poder observar que hi ha diferents tipus d’opcions per tal d’enfrontar-se a la correcció d’errors:

En primer lloc hi ha el procediment de quatre passos per la correcció d’errors; aquests són:
-          Modelar: indicar d’alguna manera la resposta correcta
-          Ajudar: per tal de participar en l’acció concreta
-          Canviar: si cal es podrà canviar l’ajuda per tal de trobar-ne una de més simple, ràpida i dirigida per l’alumne
-          Repetir: es repetiria la part inicial de la lliçó i es proporcionaria un reforçador a la resposta correcta

En segon lloc trobem la correcció d’errors de pas enrere. Consisteix en ajudar a l’alumne a anar cap enrere per tal d’anar a la seqüència on s’ha produït l’error. En definitiva es tracta d’anar a l’últim punt que s’ha realitzat de forma correcta per proporcionar-li ajuda en el pas erroni i reforçant-li la conducta a través d’una recompensa efectiva.

I, en tercer lloc trobem l’ajuda anticipada. Aquest mètode serveix quan no pots retrocedir a la seqüència i llavors el que es fa és anticipar-se al error en la següent oportunitat i proporcionar una ajuda que evite la seva repetició, eliminant aquest suport de manera progressiva.


Per últim també m’agradaria nomenar el mètode TEACCH, ja que no el coneixia i ara crec que és ben interessant.
Es tracta d’un mètode que parteix de la idea de proveir a l’alumne (autista) un entorn on pugui ser més independent, es pugui sentir més segur i estigui més tranquil. Es centra en el desenvolupament de les habilitats, interessos i necessitats de l’alumne/a. Es vol entendre millor a l’individu i a la seva cultura, suggerint que els nens i nenes amb autisme formen part d’un grup distintiu amb característiques similars, diferents però no inferiors a la resta de les persones.


Ningú és inferior que altre; tots som diferents i brillem per les nostres característiques, sols hem de fer d’aquestes les millors qualitats per créixer dia a dia.

jueves, 15 de octubre de 2015

INNOVACIÓ EDUCATIVA I TIC

Les societats evolucionen i amb elles la  forma de desenvolupar-se.
En aquest context hem pogut assistir a una gran evolució dels mitjans de comunicació. Un exemple ben clar el trobem en els telèfons mòbils, ja que en un primer moment estaven dissenyats per, exclusivament, telefonar, mentre que a avui dia s’utilitza més be per a tot.

Les noves tecnologies no sols afecten als aparells electrònics de comunicació, sinó que formen part de l’educació, l’ensenyament, de la construcció, de la forma en la que treballem, etc; es a dir, la tecnologia afecta a molts aspectes de la vida diària de les persones.

Arribats a aquest punt podem distingir entre tres diferents tipus de cultura, segons han anat passant els anys:
-          -La cultura oral: en aquest tipus es fan valorar habilitats com la memòria, ja que el que importa i es té en compte és el que es recorda.
-         - La cultura escrita: ací destaca la coherència o la lògica, per tal de poder fer una correcta redacció.
-         - La cultura dels mitjans de masses: en aquest cas se li dona més importància a la relació entre les persones.

En aquest moment, des del meu parèixer, estem en molta bona part dins la cultura dels mitjans de masses, ja que a banda de ser necessària la relació entre les persones, són més que presents els mitjans de comunicació i informació a les nostres vides.
Aquesta forta presència fa que aparegui un concepte nou anomenat “INFOXICACIÓ”. El que significa és que estem sotmesos a una sobreexposició d’informació, tenim al nostre alcans molts materials amb un sol “clik”.

Si vivim immersos en les noves tecnologies, cal preguntar-se i reflexionar sobre una qüestió de gran importància. Què s’ha produït primer, els canvis en la tecnologia o els canvis en la societat?
Des del meu punt de vista crec que un canvi porta implícit l’altre. És a dir, crec que els avanços en la tecnologia i els mitjans de comunicació han ajudat a que la societat evolucioni i canvie la forma de vida dels ciutadans i ciutadanes; per tant un procés porta a l’altre, van junts de la ma, seguint el mateix camí.

Per anar acabant, m’agradaria comentar les dues visions que té César Coll de la tecnologia en el context educatiu.
Coll diu que per una banda trobem les eines per aprendre, i per altra banda els continguts a aprendre. Aquesta doble funció és la que li atribueix en educació, ja que afirma que no se li pot donar l’esquena a les tecnologies en aquet context. És així ja que, sense les tecnologies de la informació i la comunicació no es dona l’educació. Les pissarres digitals, els documentals, vídeos, llibres electrònics, ordinadors, etc, són ben presents i necessàries per fer de l’aprenentatge una gran formació i experiència, a més de que poden aportar molta rapidesa i gran quantitats d’informació de diferents fonts.


Per acabar adjunto algunes fotos que mostren l’evolució de les TIC.



martes, 13 de octubre de 2015

PASSAT, PRESENT I FUTUR

El pas del temps ens ha pogut mostrar diferents etapes pel que fa a l’educació. Per fer una distinció clara podem pensar en l’educació que han rebut els nostres pares i mares, nosaltres mateixes i l’educació que rebran els nostres fills i filles.

Canvien els temps i canvia la societat. En conseqüència ha de canviar allò que la fa viva, i és l’educació.

Els factors condicionants en són molts: l’època en la que vius, el sistema educatiu del moment, la societat en la que estàs, etc.


En primer lloc, pel que fa a l’educació dels nostres pares i mares podem veure que, com be ens han contat, varen assistir a classes segregades amb educació diferent per a nens i per a nenes. A més de diferenciar en aquest aspecte, les aules i la manera en donar les classes era purament magistral, on el professor donava el seu discurs i els alumnes havien d’escoltar-lo sense donar gairebé la seva opinió.

Per sort, en segon lloc, l’educació que hem rebut nosaltres ha evolucionat, donant pas a una educació més col·laborativa. Nens i nenes són iguals, coexistint a l’aula i interactuant amb el professor, podent preguntar dubtes i donar la seva opinió. Cal dir que són presents les classes magistrals, si, però amb certa presencia de l’alumnat. A banda de les classes, es realitzen sortides per complementar l’aprenentatge i fomentar les relacions socials entre els alumnes.

Aquests “nous” aspectes fan que l’educació sigui més significativa i que els nens i nenes puguin aprendre pel seu propi peu, anant sempre recolzats per la figura del professor/a.

Per últim i en tercer lloc, trobem l’educació que en un futur rebran els nostres fills i filles.
Des del meu punt de vista m’agradaria que aquests reberen una educació purament participativa i pràctica; que no es quedés en la teoria de la classe, sinó que treballaren per projectes, en grups, col·laborant majors amb menuts, per què és així quan u s’enriqueix de tot el que l’envolta.


Pot ser al haver anat a un CRA tota la meva escolaritat d’infantil i primària em fa creure que treballar en grups reduïts i de diferents edats és una molt bona metodologia; però com a pedagoga, realitzant les pràctiques en aquet mateix centre ho he pogut corroborar. Des del meu punt de vista en aquet tipus de centres les relacions són molt més properes, tots els nens i nenes treballen els materials amb molta profunditat, sempre recolzant-se amb els companys i convivint amb alumnes de diferents cursos.

Per acabar adjunte algunes fotografies de l'aula d'infantil del CRA:





martes, 6 de octubre de 2015

FACTORS QUE INFLUEIXEN A LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ


Com a futurs pedagogs/es crec que és molt important saber en tot moment en quina situació està l’educació del nostre sistema educatiu i el d’altres països. Per aquest motiu em va semblar ben interessant tractar-lo a classe.

Per tractar aquest tema varem visualitzar el vídeo “Notes d’educació”, el qual mostra la comparativa entre el sistemes educatius de Finlàndia, Nova York i Catalunya. Cada sistema prioritza en un aspecte diferent la seva educació; per un costat, Finlàndia para més atenció a l’opinió de l’alumnat i la seva participació en els processos de decisió del centre, donant-los veu, i per altre costat vegem Nova York, que para més atenció al desenvolupament de la direcció dels centres, realitzant cursos de formació pel professorat que té interès en ser director/a en un futur.
El vídeo mostrava simultàniament les tres situacions educatives, mostrant les opinions de famílies i experts de Catalunya. Aquests mostraven el seu acord en el sistemes educatius estrangers i trobaven que gaudien de certa riquesa en el seu pla, cosa que a Espanya no passa.

A banda del vídeo també tractarem el text “Diez factores para una educación de calidad para todos en el siglo XXI”. En aquest l’autora planteja deu factors que poden influir i millorar l’educació en qualsevol situació. Els factors són: convicció, estima i autoestima dels implicats; currículum en tots els nivells; fortalesa ètica i professional dels mestres; materials educatius; pertinència personal i social; pluralitat de les didàctiques; capacitat de conducció dels directors; treball en equip; aliança escola- agents; i els mínims materials.
Per tal d’entendre i relacionar els factors amb els aspectes del vídeo, tots els alumnes els comentarem a classe i poguérem observar  que apareixien d’una forma o altra en el discurs dels sistemes educatius, ja siga com a aspectes positius formant part de l’educació dels nens i nenes, o com aspectes negatius, es a dir, nomenant-se en la teoria però no a la pràctica.


Aquests materials m’han servit per reflexionar sobre el sistema educatiu que tenim i el que podríem tindre. Els factors del text són fonamentals per millorar l’educació catalana, parant atenció a la formació dels docents, al que volen els xiquets i xiquetes, i a allò que siga el millor per a la formació de tots i totes els alumnes.

Crec que cal parar molta més atenció a les necessitats de l’alumnat que no pas als resultats de les diferents proves comparatives, creant rangs per qualificar cada sistema educatiu en un adjectiu, i deixant de banda el més important que és el desenvolupament dels nens i nenes.

Si es dugueren a terme els canvis pertinents docents i alumnes estarien molt més preparats per realitzar la seva feina, gaudint d’una educació de qualitat que permeta llibertat per aprendre i explorar.


Per finalitzar adjunto el vídeo visualitzat a classe.