PASSAT, PRESENT I FUTUR

El pas del temps ens ha pogut mostrar diferents etapes pel que fa a l’educació. Per fer una distinció clara podem pensar en l’educació que han rebut els nostres pares i mares, nosaltres mateixes i l’educació que rebran els nostres fills i filles.

Canvien els temps i canvia la societat. En conseqüència ha de canviar allò que la fa viva, i és l’educació.

Els factors condicionants en són molts: l’època en la que vius, el sistema educatiu del moment, la societat en la que estàs, etc.

En primer lloc, pel que fa a l’educació dels nostres pares i mares podem veure que, com be ens han contat, varen assistir a classes segregades amb educació diferent per a nens i per a nenes. A més de diferenciar en aquest aspecte, les aules i la manera en donar les classes era purament magistral, on el professor donava el seu discurs i els alumnes havien d’escoltar-lo sense donar gairebé la seva opinió.

Per sort, en segon lloc, l’educació que hem rebut nosaltres ha evolucionat, donant pas a una educació més col·laborativa. Nens i nenes són iguals, coexistint a l’aula i interactuant amb el professor, podent preguntar dubtes i donar la seva opinió. Cal dir que són presents les classes magistrals, si, però amb certa presencia de l’alumnat. A banda de les classes, es realitzen sortides per complementar l’aprenentatge i fomentar les relacions socials entre els alumnes.

Aquests “nous” aspectes fan que l’educació sigui més significativa i que els nens i nenes puguin aprendre pel seu propi peu, anant sempre recolzats per la figura del professor/a.

Per últim i en tercer lloc, trobem l’educació que en un futur rebran els nostres fills i filles.

Des del meu punt de vista m’agradaria que aquests reberen una educació purament participativa i pràctica; que no es quedés en la teoria de la classe, sinó que treballaren per projectes, en grups, col·laborant majors amb menuts, per què és així quan u s’enriqueix de tot el que l’envolta.

Pot ser al haver anat a un CRA tota la meva escolaritat d’infantil i primària em fa creure que treballar en grups reduïts i de diferents edats és una molt bona metodologia; però com a pedagoga, realitzant les pràctiques en aquet mateix centre ho he pogut corroborar. Des del meu punt de vista en aquet tipus de centres les relacions són molt més properes, tots els nens i nenes treballen els materials amb molta profunditat, sempre recolzant-se amb els companys i convivint amb alumnes de diferents cursos.

Per acabar adjunte algunes fotografies de l'aula d'infantil del CRA: