EL TOBOGAN INTERACTIU

Les TIC estan tan arrelades en la cultura contemporània que nens i joves els han adoptat com a part integral de les seves vides i activitats diàries. Segons estudis de l'Organització Mundial de la Salut això ha comportat una de les causes del sedentarisme en nens i joves europeus, un efecte limitador de la seva activitat física i social, afectant d'aquesta manera la seva salut i desenvolupament present i futur.

Per combatre aquest sedentarisme s’han creat noves tècniques d’interacció personal amb els videojocs per tal que els nens i les nenes juguen utilitzant tot el cos.

Un exemple d’aquesta tècnica és el “tobogan interactiu”. Es tracta d’un tobogan interactiu multiusuari per a nens i nenes. Aquesta infraestructura flexible és la versió augmentada mitjançant ordinador d’un tobogan per a nens que pot aportar situacions novedoses de joc en àrees infantils, així com atendre les problemàtiques actuals dels nens europeus com pot ser l’obesitat, el creixement, la socialització, etc.

Crec que és una opció molt bona per aprendre de manera lúdica i cooperativa, a més de fer exercici a l’hora que els nens/es es diverteixen.

Per acabar ací adjunte unes fotos del tobogan i un video explicatiu on algunes persones expresen com es senten després d'haver jugat.

ROLE-PLAYING

En aquest cas realitzarem un role-playing sobre una situació que es va donar a un institut de forma real. Es tracta del conflicte que es dona en una reunió de professors/es, orientadora i coordinadora per tractar el tema de la formació d’una aula oberta per aquells alumnes que ho necessiten. Les qüestions que havíem de respondre després de representar el role-play varen ser les següents:

1.       Quina solució donaries al problema?

Crec que la millor solució seria fer entendre a tots els membres de la reunió que tots els alumnes mereixen ser atesos i com a docents has de ser responsable de qualsevol persona que passi pel centre. Després d’açò proposaria que l’aula oberta estigués composta per dos professionals, per tal de compartir les tasques i col·laborar amb la formació dels alumnes.

2.       Identificació dels rols, actituds i habilitats de cadascú:

-          Sara: comprensiva, afavoreix la innovació.

-          Sílvia: disruptiva, molt a la defensiva, vol fer la mínima feina possible.

-          Alba: a la defensiva, no deixa que els altres expressen la seva opinió si és contraria a la d’ella.

-          Noemí: es mostra d’acord amb el canvi, no es resisteix.

-          Melani: coordinadora; és la més objectiva i pràctica.

3.       Amb quin rol t’identifiques?

Jo m’identifico amb el rol de la Sara, l’orientadora que és mostra comprensiva amb la situació. Es tracta de mirar pel be dels alumnes que tenen alguns problemes i conductes millorables, i per a això estaria be realitzar aquesta aula oberta on poder treballar amb ells de forma més propera. Sara va intentar fer entendre als altres les necessitats a cobrir. En aquesta situació adopta la postura de mediadora i jo en la mateixa situació crec que hagués actuat de la mateixa forma. 

"HOME". Observar i compendre:

•      Què? Tema i argument.

Aquesta pel·lícula tracta la sostenibilitat i el medi ambient a la societat actual, on vegem la relació de la natura amb les persones

•   Per què? Missatge que suggereix: exaltació o crítica de valors personals o socials.

El missatge que suggereix és d’atenció perquè la influència de les persones sobre la natura està sent dolenta. Hem de mantindre la natura perquè la necessitem per viure i realment estem fent el contrari perquè poc a poc estem apoderant-nos d’ella. El que crec que vol aquesta pel·lícula és mostrar a la societat el que els avanços en la humanitat i tot el que comporta per a la natura.

•  On? Context: ambients, situacions i tipus de societat que descriu.

Vegem des de la natura verge sense poblar fins a les societats actuals massificades. Es parla de la Índia, Àfrica, NY, Las Vegas, l’illa de Pasqua, el desert i els oceans. Com vegem es parla de regions molt diferents del món on es viu de forma totalment distinta, i per tant s’utilitzen els recursos naturals de formes, també, diferents.

•  Qui? Personatges: rols, valors, situacions a les que s’enfronta.

Podem observar per una banda els humans, fent servir els recursos naturals per desenvolupar-se, evolucionar i transformar als països desenvolupats, i sobre-explotats als països subdesenvolupats; i per altra banda trobem la natura, la qual en la majoria dels seus aspectes està sent afectada per la funció que fem les persones sobre ella. Un exemple clar és el desgel del pol, el qual pel canvi climàtic està fonent-se cada vegada a un ritme més elevat.

•  Com? Estratègies, situacions, simbolismes que es fan servir.

La situació que mostra és decreixent ja que a mesura que ha anat evolucionant la humanitat, ha anat fent servir i aprofitant-se dels recursos naturals; el problema està en que no es tracta aquest gran recurs amb la cura que necessita i es mereix. El que es vol fer veure és que hem de cuidar d’allò que tenim perquè són recursos naturals finits, que algun dia no podrem fer servir pel excessiu o mal ús que ha tingut durant tant anys. 

EL EFECTO LUNA DE MIEL

Conec aquest llibre gràcies a la conferència del professor Saturirno. Em va cridar bastant l’atenció i per aquest motiu vaig decidir buscar més informació.

L’autor d’aquest llibre és Bruce H. Lipton. Es tracta d’un biòleg cel·lular estaunidenc, considerat una de les principals i més controvertides veus en la nova biologia.

El llibre explica com ens enamorem i com perdem l’amor una vegada que passa “el efecto luna de miel”. El que fa Lipton és proporcionar-nos una explicació clara de com podem modificar la nostra programació subconscient i transformar els nostres patrons més bàsics a fi de conseguir l’efecte en totes les nostres relacions. Aquest autor recorre a la biologia cel·lular, l’estudi dels gasos nobles i la paternitat conscient (entre altres coses) per fonamentar els seus punts de vista, però ho fa amb una despreocupada senzillesa que resulta al mateix temps alegre i profunda en les seves implicacions.

Segons he pogut llegir aquest és un llibre que pot ajudar-te i que transmet molt. De segur que les meves lectures i recerques no es queden en informació simple i resums, hauré de passar a la lectura d’aquest gran llibre!

Per últim ací baix adjunte una foto de l'autor i altra del llibre.

CORREGIM ELS ERRORS

Sempre m’han dit que dels errors s’aprèn però mai m’han arribat a explicar com es poden combatre, fins ara.

En la conferència poguérem tractar aquest tema i la veritat és que em va parèixer bastant interessant.

Varem poder observar que hi ha diferents tipus d’opcions per tal d’enfrontar-se a la correcció d’errors:

En primer lloc hi ha el procediment de quatre passos per la correcció d’errors; aquests són:

-          Modelar: indicar d’alguna manera la resposta correcta

-          Ajudar: per tal de participar en l’acció concreta

-          Canviar: si cal es podrà canviar l’ajuda per tal de trobar-ne una de més simple, ràpida i dirigida per l’alumne

-          Repetir: es repetiria la part inicial de la lliçó i es proporcionaria un reforçador a la resposta correcta

En segon lloc trobem la correcció d’errors de pas enrere. Consisteix en ajudar a l’alumne a anar cap enrere per tal d’anar a la seqüència on s’ha produït l’error. En definitiva es tracta d’anar a l’últim punt que s’ha realitzat de forma correcta per proporcionar-li ajuda en el pas erroni i reforçant-li la conducta a través d’una recompensa efectiva.

I, en tercer lloc trobem l’ajuda anticipada. Aquest mètode serveix quan no pots retrocedir a la seqüència i llavors el que es fa és anticipar-se al error en la següent oportunitat i proporcionar una ajuda que evite la seva repetició, eliminant aquest suport de manera progressiva.

Per últim també m’agradaria nomenar el mètode TEACCH, ja que no el coneixia i ara crec que és ben interessant.

Es tracta d’un mètode que parteix de la idea de proveir a l’alumne (autista) un entorn on pugui ser més independent, es pugui sentir més segur i estigui més tranquil. Es centra en el desenvolupament de les habilitats, interessos i necessitats de l’alumne/a. Es vol entendre millor a l’individu i a la seva cultura, suggerint que els nens i nenes amb autisme formen part d’un grup distintiu amb característiques similars, diferents però no inferiors a la resta de les persones.

Ningú és inferior que altre; tots som diferents i brillem per les nostres característiques, sols hem de fer d’aquestes les millors qualitats per créixer dia a dia.