COMIAT. FINS AVIAT!

Fent una ullada al que ha estat tot el curs veig com el que al principi em pareixia impossible de realitzar, finalment ha estat fet i acabat.

En un primer moment no sabia ben be on encaixar, ja que al ser alumna SICUE no coneixia a ningú que no fos la meva companya de la Universitat de València (alumna SICUE també). Gràcies a l’ajuda de la professora i de les diferents companyes de classe vaig trobar un grup per realitzar el projecte d’innovació.

Aquest al principi el veia molt costos i, tot i ser així, poc a poc ha estat formant-se fins acabar sent una bona experiència.

En general dic que ha estat una bona experiència perquè he conegut conceptes i adquirit aprenentatges que eren totalment nous per a mi, i he reforçat d’altres que ja tenia una idea prèvia; tant pel que fa al treball com en l’assignatura en general.

Per aquest motiu m’emporte una bona sensació de la tasca realitzada i dels vincles que hem format.

Disseny i avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge. 

Aitana Perelló Mas.

REFLEXIÓ EXPOSICIONS

En primer lloc m’agradaria parlar de l’exposició d’un grup amb molta imaginació. El seu treball de innovació va estar realitzat a una biblioteca, on després de realitzar diferents tasques i tècniques per tal de veure les diferents necessitats que tenia, elles i ell proposaren la realització d’un taller de teatre, per tal de reforçar vincles entre les persones que hi anaven.

El que més em va agradar va ser l’exposició perquè utilitzaren la seva innovació per tal d’explicar-nos com van realitzar tot el treball. Mitjançant l’obra teatral que havien preparat ens explicaren a tota la classe com va ser la seva trajectòria.

Pense que, tot i les rialles de la que va fer de locutora, es va entendre molt be el que volien transmetre, i a més crec que la feina de rimar tot el que volien explicar té un gran valor.

En segon lloc vull nomenar l’exposició de les noies del parc de boles. Per una banda em va sorprendre el lloc que varen escollir, ja que jo sols sabia que allà estan els diferents matalassets amb les piscines de boles i poc més. Amb aquesta explicació em vaig adonar que es realitzen moltes més activitats, sempre respectant el punt fort que té el parc de boles. Per altra banda, em va parèixer interessant la que van realitzar, ja que gràcies a ella ens van fer reflexionar a tota la classe sobre com podrien evolucionar aquests parcs.

Una de les actuacions que ja s’està duent a terme és la incorporació de les tecnologies. Un exemple clar són els tobogans interactius, dels quals vaig parlar en una altra entrada al blog. Crec que aquesta iniciativa és positiva, ja que podem fer un bon us de les tecnologies i així fer que l’estància al parc tingui un transfons educatiu, ja que crec que per mig del joc menuts i grans aprenen molt.

EXPOSICIÓ GRUPAL

Pel que fa a l’exposició i realització del treball del meu grup he de dir que estic satisfeta amb la tasca. En general crec que hem fet un bon treball d’investigació i innovació.

En primer moment ens vam tindre que enfrontar a diferents obstacles, ja que dues associacions en un primer estaven d’acord en deixar-nos entrar i ajudar-nos en la tasca, però finalment no va estar així. Pense que davant aquesta situació actuàrem correctament, ja que seguirem buscant altres associacions de caràcter similar per dur a terme el treball.

Cal dir que cap de les membres del grup tenia coneixements sobre el teatre terapèutic, el tema del treball, per aquest motiu ha estat tot un descobriment.

Personalment he pogut descobrir una altra forma de descobrir-se a u mateix, ajudant a superar situacions difícils que u es pot trobar al llarg de la seva vida.

A l’exposició, tot i tindre algun que altre problema amb el so, crec que va estar bastant be. En primer lloc explicarem com vam arribar a Gestual, en segon lloc quina ha estat la nostra proposta de innovació, i en tercer lloc representàrem dues dinàmiques per explicar algunes activitats de teatre terapèutic.

La primera dinàmica tractava de llençar a l’aire dos daus; en aquests hi havia diferents imatges i tenies que representar les dues que et sortiren, realitzant així una història des de zero amb dues persones. La segona era una activitat més reflexiva perquè es tractava de que, mitjançant una careta de iaio i iaia, pensares i explicares com et veuries tu quan fossis gran. Aquesta va estar molt divertida gràcies a la participació de dos dels companys de classe.

Per últim cal dir que gràcies a l’exposició davant la classe ens adonarem que calia clarificar amb quins mitjans materials i humans es realitzaria el treball a Mèxic i altres països allunyats geogràficament.

En general pense que el treball ha adquirit el valor i resultat que volíem donar-li, i per això estic ben contenta.

- Aquí us adjunte una foto de la segona dinàmica. 

EL TOBOGAN INTERACTIU

Les TIC estan tan arrelades en la cultura contemporània que nens i joves els han adoptat com a part integral de les seves vides i activitats diàries. Segons estudis de l'Organització Mundial de la Salut això ha comportat una de les causes del sedentarisme en nens i joves europeus, un efecte limitador de la seva activitat física i social, afectant d'aquesta manera la seva salut i desenvolupament present i futur.

Per combatre aquest sedentarisme s’han creat noves tècniques d’interacció personal amb els videojocs per tal que els nens i les nenes juguen utilitzant tot el cos.

Un exemple d’aquesta tècnica és el “tobogan interactiu”. Es tracta d’un tobogan interactiu multiusuari per a nens i nenes. Aquesta infraestructura flexible és la versió augmentada mitjançant ordinador d’un tobogan per a nens que pot aportar situacions novedoses de joc en àrees infantils, així com atendre les problemàtiques actuals dels nens europeus com pot ser l’obesitat, el creixement, la socialització, etc.

Crec que és una opció molt bona per aprendre de manera lúdica i cooperativa, a més de fer exercici a l’hora que els nens/es es diverteixen.

Per acabar ací adjunte unes fotos del tobogan i un video explicatiu on algunes persones expresen com es senten després d'haver jugat.

ROLE-PLAYING

En aquest cas realitzarem un role-playing sobre una situació que es va donar a un institut de forma real. Es tracta del conflicte que es dona en una reunió de professors/es, orientadora i coordinadora per tractar el tema de la formació d’una aula oberta per aquells alumnes que ho necessiten. Les qüestions que havíem de respondre després de representar el role-play varen ser les següents:

1.       Quina solució donaries al problema?

Crec que la millor solució seria fer entendre a tots els membres de la reunió que tots els alumnes mereixen ser atesos i com a docents has de ser responsable de qualsevol persona que passi pel centre. Després d’açò proposaria que l’aula oberta estigués composta per dos professionals, per tal de compartir les tasques i col·laborar amb la formació dels alumnes.

2.       Identificació dels rols, actituds i habilitats de cadascú:

-          Sara: comprensiva, afavoreix la innovació.

-          Sílvia: disruptiva, molt a la defensiva, vol fer la mínima feina possible.

-          Alba: a la defensiva, no deixa que els altres expressen la seva opinió si és contraria a la d’ella.

-          Noemí: es mostra d’acord amb el canvi, no es resisteix.

-          Melani: coordinadora; és la més objectiva i pràctica.

3.       Amb quin rol t’identifiques?

Jo m’identifico amb el rol de la Sara, l’orientadora que és mostra comprensiva amb la situació. Es tracta de mirar pel be dels alumnes que tenen alguns problemes i conductes millorables, i per a això estaria be realitzar aquesta aula oberta on poder treballar amb ells de forma més propera. Sara va intentar fer entendre als altres les necessitats a cobrir. En aquesta situació adopta la postura de mediadora i jo en la mateixa situació crec que hagués actuat de la mateixa forma. 

"HOME". Observar i compendre:

•      Què? Tema i argument.

Aquesta pel·lícula tracta la sostenibilitat i el medi ambient a la societat actual, on vegem la relació de la natura amb les persones

•   Per què? Missatge que suggereix: exaltació o crítica de valors personals o socials.

El missatge que suggereix és d’atenció perquè la influència de les persones sobre la natura està sent dolenta. Hem de mantindre la natura perquè la necessitem per viure i realment estem fent el contrari perquè poc a poc estem apoderant-nos d’ella. El que crec que vol aquesta pel·lícula és mostrar a la societat el que els avanços en la humanitat i tot el que comporta per a la natura.

•  On? Context: ambients, situacions i tipus de societat que descriu.

Vegem des de la natura verge sense poblar fins a les societats actuals massificades. Es parla de la Índia, Àfrica, NY, Las Vegas, l’illa de Pasqua, el desert i els oceans. Com vegem es parla de regions molt diferents del món on es viu de forma totalment distinta, i per tant s’utilitzen els recursos naturals de formes, també, diferents.

•  Qui? Personatges: rols, valors, situacions a les que s’enfronta.

Podem observar per una banda els humans, fent servir els recursos naturals per desenvolupar-se, evolucionar i transformar als països desenvolupats, i sobre-explotats als països subdesenvolupats; i per altra banda trobem la natura, la qual en la majoria dels seus aspectes està sent afectada per la funció que fem les persones sobre ella. Un exemple clar és el desgel del pol, el qual pel canvi climàtic està fonent-se cada vegada a un ritme més elevat.

•  Com? Estratègies, situacions, simbolismes que es fan servir.

La situació que mostra és decreixent ja que a mesura que ha anat evolucionant la humanitat, ha anat fent servir i aprofitant-se dels recursos naturals; el problema està en que no es tracta aquest gran recurs amb la cura que necessita i es mereix. El que es vol fer veure és que hem de cuidar d’allò que tenim perquè són recursos naturals finits, que algun dia no podrem fer servir pel excessiu o mal ús que ha tingut durant tant anys. 

EL EFECTO LUNA DE MIEL

Conec aquest llibre gràcies a la conferència del professor Saturirno. Em va cridar bastant l’atenció i per aquest motiu vaig decidir buscar més informació.

L’autor d’aquest llibre és Bruce H. Lipton. Es tracta d’un biòleg cel·lular estaunidenc, considerat una de les principals i més controvertides veus en la nova biologia.

El llibre explica com ens enamorem i com perdem l’amor una vegada que passa “el efecto luna de miel”. El que fa Lipton és proporcionar-nos una explicació clara de com podem modificar la nostra programació subconscient i transformar els nostres patrons més bàsics a fi de conseguir l’efecte en totes les nostres relacions. Aquest autor recorre a la biologia cel·lular, l’estudi dels gasos nobles i la paternitat conscient (entre altres coses) per fonamentar els seus punts de vista, però ho fa amb una despreocupada senzillesa que resulta al mateix temps alegre i profunda en les seves implicacions.

Segons he pogut llegir aquest és un llibre que pot ajudar-te i que transmet molt. De segur que les meves lectures i recerques no es queden en informació simple i resums, hauré de passar a la lectura d’aquest gran llibre!

Per últim ací baix adjunte una foto de l'autor i altra del llibre.